pronom feble hi
▶️ Hi ha diferents casos en què podem fer servir el pronom hi per substituir un element de l'oració o de la conversa. Tot seguit t'explicaré els més comuns i que més joc donen a la nostra parla. Comprovaràs que no és tan difícil fer-lo servir. Som-hi 💪🏼
▶️ Fem servir hi per substituir qualsevol sintagma preposicional introduït, de manera explícita o implícita, per: a, en, amb i per. Aquest sintagma preposicional pot correspondre a un complement de règim verbal (CRV) o a un complement circumstancial (CC) de lloc, de companyia o d'instrument. Tot seguit en veuràs alguns exemples amb les formes possibles: amb el pronom hi i sense, perquè vegis la diferència. Aquest joc de combinacions és ideal per entendre-ho.
CRV explícit
Hem de contribuir a la despesa o no hi hem de contribuir?
Hem de contribuir a la despesa o no hem de contribuir-hi?
Hem de contribuir a la despesa o no hem de contribuir a la despesa?
CRV explícit
Volem jugar a cartes. Tu hi vols jugar?
Volem jugar a cartes. Tu vols jugar-hi?
Volem jugar a cartes. Tu vols jugar a cartes?
CRV implícit
Ha dit que vindrà, però no hi confio.
Ha dit que vindrà, però no confio en que vindrà.
CRV implícit
Jo sempre escolto aquesta música, per tant, acostuma't-hi.
Jo sempre escolto aquesta música, per tant, acostuma't a aquesta música.
CC de lloc explícit
Anirem a casa seva. Tu hi aniràs?
Anirem a casa seva . Tu aniràs a casa seva?
CC de lloc explícit
Demà vaig a Girona i m'hi estaré tot el cap de setmana.
Demà vaig a Girona i m'estaré tot el cap de setmana a Girona.
CC de lloc implícit
Estan fent un estudi sobre llengua. Podem participar-hi?
Estan fent un estudi sobre llengua. Hi podem participar?
Estan fent un estudi sobre llengua. Podem participar a l'estudi sobre llengua?
CC de lloc implícit
No nego que aquesta protesta tingui un fons de raó, però no m'hi adhereixo.
No nego que aquesta protesta tingui un fons de raó, però no m'adhereixo a aquesta protesta.
CC de lloc implícit
Ha fet un treball molt interessant. Des del punt de vista funcional s'hi poden distingir dues parts ben diferents.
Ha fet un treball molt interessant. Des del punt de vista funcional es poden distingir al treball dues parts ben diferents.
CC de companyia explícit
Al final què faràs amb el Joan? T'hi casaràs?
Al final què faràs amb el Joan? Et casaràs amb el Joan?
CC d'instrument explícit
No faré res amb aquesta furgoneta. I tu, hi faràs res?
No faré res amb aquesta furgoneta. I tu, faràs res amb aquesta furgoneta?
🔹De vegades, l'oració la comencem a l'inrevés (d'això en diem dislocació, en aquest cas a l'esquerra). Això significa que comencem directament amb el sintagma preposicional. En aquest cas, posem automàticament el pronom hi davant del verb simple, compost o perífrasis verbal que lligui amb el sintagma preposicional introduït, i ha de lligar clarament. Ara veuràs uns exemples d'oracions amb el sintagma preposicional dislocat primer i sense aquesta dislocació després.
CRV
A aquesta despesa, no hi contribuirem perquè ens sembla injusta.
No contribuirem a aquesta despesa perquè ens sembla injusta.
CRV
A cartes, no hi jugarem fins a la nit.
No jugarem a cartes fins a la nit.
CC de lloc
En aquest camí, no ens hi trobarem.
No ens trobarem en aquest camí.
A la benzinera, que hi ha d'aquí a dos kilòmetres, no hi trobaràs tabac.
No trobaràs tabac a la benzinera que hi ha d'aquí a dos kilòmetres.
En aquell pati vell, encara que sembli estrany, hi jugava sovint de petit.
Jugava sovint de petit en aquell vell pati, encara que sembli estrany.
CC de companyia
Amb tu, m'hi casaré.
Em casaré amb tu.
CC d'instrument
Amb aquesta cassola, no hi podem cuinar.
No podem cuinar amb aquesta cassola.
▶️ S'ha de tenir present que si hi ha el pronom relatiu on que indica localització o les formes equivalents en què i en el qual, no cal el pronom hi.
A dalt de tot del turó, on hi plorava la nena, hi va començar a ploure.
Fixa't-hi! El primer hi no cal perquè on ja fa la seva funció, és a dir, ja substitueix el CC de lloc, però el segon hi sí que és necessari.
▶️ El pronom feble que sovint substitueix el complement predicatiu (Cpre) també és el pronom hi. Exemples:
S’ha quedat bocabadada.
S’hi ha quedat.
L’Àlex s’ha tornat antipàtic.
S’hi ha tornat.
❗ Cal recordar que alguns verbs poden tenir fixat el pronom hi i poden tenir un matís o significat diferent del seu homòleg sense pronom. Per exemple:
veure / veure-hi
sentir / sentir-hi
tocar / tocar-hi
❗Quan el pronom ho coincideix amb el pronom hi, com que la combinació de tots dos no és possible, només es manté el pronom ho. Per exemple:
Li he dit que portés allò a la cuina però al final no ho ha portat.
(el complement directe allò se substitueix pel pronom ho, però el complement circumstancial de lloc a la cuina queda sense pronom a la segona part de l'oració)
🔹Una altra solució possible, quan el pronom ho representa un complement directe, és fer servir la combinació l'hi (que s'obté del pronom ho, que pren la forma l', i el pronom hi). Per exemple:
Li he dit que portés allò a la cuina però al final no l'hi ha portat.
CARACTERÍSTIQUES D'ALGUNS PARLARS
▶️ El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular, tant si és masculí com femení. Per exemple:
La nena li porta això.
(La nena porta això a la mestra).
Quan aquest pronom li coincideix amb el pronom de complement directe neutre ho, la combinació que s'obté és li ho. Per exemple:
La nena li ho porta
(La nena porta això a la mestra).
Ara bé, alguns parlars pronominalitzen a vegades el complement indirecte amb la forma hi (en comptes de li) i fan servir la combinació l'hi en aquests casos, perquè representen el complement indirecte amb la forma hi i el complement directe amb la forma l'. Per exemple:
La nena l'hi porta
(La nena porta això a la mestra).
▶️ Cal recordar que aquests parlars també substitueixen la combinació els ho (els CI i ho CD) per els hi.
Els ho dono jo .
(Dono això als periodistes).
Els hi dono jo.
(Dono això als periodistes).
▶️Quan el pronom els, que fa de complement indirecte, es combina amb un pronom de complement directe determinat (el, la, els, les) o bé els pronoms ho, en i hi, en primer lloc sempre apareix l'indirecte. Per exemple:
Els el dono jo (Dono el diari a les periodistes).
Els la dono jo (Dono la notícia a les periodistes).
Els els dono jo (Dono els informes a les periodistes).
Els les dono jo (Dono les fotografies a les periodistes).
Els ho dono jo (Dono això a les periodistes).
Els en dono jo (Dono diners a les periodistes).
Els hi deixo el llibre (Deixo el llibre a les periodistes, al calaix).
Ara bé, els parlars que fan servir hi en substitució de li, com a complement indirecte, col·loquialment també fan servir la forma els hi per a totes les combinacions anteriors. Per exemple:
Els hi dono jo.
PARLA CATALANA
