pronoms relatius
Els pronoms relatius poden ser simples i invariables (que, què, qui, on) o compostos i variables (el qual, la qual, els quals, les quals).
▶️ El pronom que pot complir la funció de subjecte, de complement directe o de complement circumstancial (amb matís temporal). No va mai precedit de cap preposició. Designa tant persones com coses.
Els viatgers que (subjecte) no duien bitllet van baixar a la primera estació.
No sé res del noi que (CD) trobàvem pel parc.
Els dies que (CC) tenim exàmens anem atrafegats.
❗No hem de confondre el pronom relatiu que amb la conjunció subordinant que. Són la mateixa paraula, però amb funcions diferents, tot i que totes dues apareixen en oracions subordinades. Per saber diferenciar-lo només cal provar a substituir-lo per el qual, la qual, els quals o les quals. Si l'oració manté el significat, és pronom relatiu, si no el manté, és conjunció subordinant.
Els viatgers que/els quals no duien bitllet van baixar a la primera estació.
No sé res del noi que/el qual trobàvem pel parc.
Els dies que/els quals tenim exàmens anem atrafegats.
Necessito que m'escoltis.
(No pots fer la substitució, és conjunció)
És imprescindible que aprovis aquest examen.
(No pots fer la substitució, és conjunció)
Volen que ho faci avui mateix.
(No pots fer la substitució, és conjunció)
▶️ El pronom què es refereix a coses. S'utilitza sempre precedit d'una preposició àtona (a, de, amb, en). També es pot substituir per el qual, la qual, els quals o les quals. Com que va precedit de preposició, porta accent.
El càrrec a què accedirà properament l'obligarà a viatjar sovint.
El càrrec al qual accedirà properament l'obligarà a viatjar sovint.
Hem vist l’anunci de què van parlar l’altre dia.
Hem vist l’anunci del qual van parlar l’altre dia.
La ploma amb què escric me l’he comprada enfront de ma casa.
La ploma amb la qual escric me l’he comprada enfront de casa meva.
Aquesta és la cafeteria en què ens vam trobar.
Aquesta és la cafeteria en la qual ens vam trobar.
▶️ El pronom qui es refereix a persones.
Qui dia passa any empeny.
Això, que ho faci qui vulgui.
És ell qui ha dit això.
🔹Pot anar acompanyat de preposició. En aquest cas, es pot substituir per el qual, la qual, els quals o les quals.
El llibreter a qui hem comprat el llibre.
El llibreter al qual hem comprat el llibre.
Ha vingut l’amic de qui et parlava.
Ha vingut l’amic del qual et parlava.
No conec els amics amb qui te’n vas de viatge.
No conec els amics amb els quals te’n vas de viatge.
L'amiga en qui confiaves t'ha fallat.
L'amiga en la qual confiaves t'ha fallat.
El noi per qui preguntes se n’ha anat.
El noi pel qual preguntes se n’ha anat.
▶️ El pronom adverbial on serveix per a localització i direcció.
🔹 Localització. En aquest cas, es pot substituir per en què o en el qual, en la qual, en els quals, en les quals.
El president arriba ara a l'edifici on farà la declaració.
El president arriba ara a l'edifici en què farà la declaració.
El president arriba ara a l'edifici en el qual farà la declaració.
La casa on viu és del segle XVIII.
La casa en què viu és del segle XVIII.
La casa en la qual viu és del segle XVIII.
🔹 Direcció. Amb un valor de direcció, el pronom on pot usar-se sol o amb altres preposicions relacionades amb l'espai, com per, des de, cap a, fins a, etc. Quan va acompanyat d'aquestes preposicions, pot ser substituït per el qual, la qual, els quals, les quals.
Viatjarem a Noruega, on passarem les vacances.
El riu s'ha emportat el pont per on vam passar.
El riu s'ha emportat el pont pel qual vam passar.
El poble des d'on t'escric és molt petit.
El poble des del qual t'escric és molt petit.
El parc cap a on ens dirigim és molt gran.
El parc cap al qual ens dirigim és molt gran.
El turó fins a on arribarem té una alçada de 680 m.
El turó fins al qual arribarem té una alçada de 680 m.
PARLA CATALANA
