L'escurçament dels noms en català
▶️ En català els escurçaments dels noms de persona (hipocorístics) es fan per afèresi, és a dir, eliminant les síl·labes del començament. En canvi, en altres llengües, com l’anglès o el castellà, la tendència és fer-ho a l’inrevés, retallant la part final.
Així, l'hipocorístic de Francesc és Cesc en català i, en canvi, el de Francisco és Fran en castellà, i el de Michael és Mike en anglès.
🔹Exemples d'hipocorístics catalans:
Txell (de Meritxell), Fina (de Josefina), Ton o Toni (d’Antoni), Quim (de Joaquim), Biel (de Gabriel), Ciset (de Narciset), Ció (de Concepció o d’Assumpció), Ventura (de Bonaventura), Tòfol (de Cristòfol), Lari (d’Hilari), Nasi (d’Ignasi), Tinet (de Valentinet), Tomeu (de Bartomeu), Bet (d’Elisabet), Laia (d’Eulàlia), Cília (de Cecília), Bel (d’Isabel), Quel (de Miquel), Cesc (de Francesc),Tina (de Cristina), Xandre (d'Alexandre), Lina (de Caterina), Veva (de Genoveva), Lena (de Magdalena), Queta (d'Enriqueta), Cila (de Cecília), Guida (de Margalida), Laia (d'Eulàlia), Cesca, Xesca (de Francesca), Noni (de Jeroni), Tat, Rata, Rateta, Tona (de Montserrat), Fel, Felet (de Rafael), Gori (de Gregori), Pepa (de Josepa), Tià (de Sebastià).
En alguns casos (sobretot en valencià), per als noms masculins se sol afegir una o final i algunes variacions més: Cento (de Vicent), Ximo (de Joaquim), Voro (de Salvador), Nelo (de Manel), Cinto (de Jacint), Queco/Quico (de Francesc).
▶️ Una altra manera de formar hipocorístics, menys usual, és per síncope, és a dir, eliminant la part central del nom.
🔹Alguns exemples:
Jan (de Joan), Tesa (de Teresa), Jep (de Josep), Malena (de Magdalena).
▶️ L'hipocorístic de Montserrat en català sempre havia sigut Tat, Rat, Rateta (de Montserrateta) i Tona (de Montserratona). El fet d'usar l'hipocorístic Montse, retallant la part final (forma castellana d'escurçament) sembla que es va començar a fer servir als inicis del franquisme, a la Sección Femenina de la postguerra a Catalunya. La forma era inexistent abans. A més, des dels orígens fins al segle XVIII, Montserrat era nom d’home. Després va desaparèixer durant un temps dels registres escrits i al segle XX es va consolidar com a nom de dona.
Malauradament, sembla que els hipocorístics catalans s'estan substituint pels castellans. Un altre tret tant característic que comença a esvair-se sense adonar-nos-en. Per tant, fes-los servir en català i sigues autèntic!💪🏼😊
PARLA CATALANA
