gros / gran

DIFERÈNCIES ENTRE GROS I GRAN

▶️ Gros: Que té un volum considerable, que ultrapassa el volum ordinari.

Què pot ser gros?

Les persones poden ser grosses si les mesurem pel seu volum. També les parts del cos humà, els animals i els aliments. Si parlem de volum, no podem fer servir l'adjectiu gran.

Altres objectes que poden ser grossos: un ordinador, una ràdio, una bombeta, un bolígraf, una pedra, un totxo, una bicicleta, un petard, les gotes d’una tempesta d’estiu, les llàgrimes d’una pena molt profunda, etc.

▶️ Gran: Que té unes mesures considerables pel que fa a les dimensions superficials (amplada i llargada) i de capacitat.

Què pot ser gran?

Per exemple, una casa, un edifici, una plaça, una habitació, un camp, un llac, un riu, un terreny, un bosc, una vall, un jardí, una cova, una galàxia, un circ, un zoo, un parc, una piscina, un pàrquing, un teatre, un estadi, una nau i qualsevol superfície plana.

▶️ Ara bé, algunes coses concretes poden ser grans i grosses alhora. Com és possible? Perquè podem destacar la seva extensió superficial o capacitat, i també el seu volum. Poden tenir les dues qualitats alhora.

Una muntanya pot ser gran si remarquem l'enorme superfície que ocupa, és a dir, la seva base, però si la veiem sobresortir en mig del paisatge diem: "Quina muntanya més grossa!". Una taula és gran si ens hi cap a sobre moltes coses, però és grossa si el seu volum no ens permet pujar-la per les escales. Una caixa és gran si podem ficar-hi moltes coses, però és grossa si després no sabem on posar-la perquè ens ocupa massa espai. Un paraigua és gran si pot protegir de la pluja còmodament dues persones, però és gros si plegat no ens cap enlloc. Una motxilla és gran si la podem omplir de moltes coses, però és grossa si no la podem posar sota el seient. Un cotxe és gran si és espaiós per dins, però és gros si ens costa aparcar-lo en un aparcament estàndard. Una finestra o una porta poden ser grans per la mida de la seva obertura, però també grosses si abans d'instalar-les ens ha costat molt pujar-les per les escales i hem rascat més d'un tros de paret. Una televisió pot ser gran per la diagonal de la seva pantalla, perquè hi cabran un munt de píxels, però grossa si ocupa molt d'espai i no cap damunt del moble. Si no omplim correctament una peça de roba, significa que ens va gran, però les sabates d'un pallasso les veiem grosses. Unes ulleres ens van grans si no es queden al seu lloc, però poden ser grosses per portar-les en certes butxaques.

▶️ Per altra banda, si volem ponderar la condició, mèrits o les qualitats d'una persona o cosa, diem: un gran home, una gran dona, un gran metge, un gran palau, un gran cotxe, un gran contracte, una gran televisió, etc. En aquest cas, gran va anteposat sempre al nom.

Si una persona comença a estar envellida, diem que és una persona gran, un home gran o una dona gran, i si ens referim al seu creixement, podem dir a un jove que ja s'ha fet gran. En aquest cas, gran va posposat al nom.

❗Els éssers vius només poden ser grans si ens referim a l'edat. Si parlem de volum, són grossos.

Per acabar-ho d'adobar, podrien dir que una persona pot ser un gran professor, un professor gran i alhora ser un professor gros. Així destaquem la seva reputació o mèrits, la seva edat avançada i el seu volum.

▶️ Quan parlem de sentiments, emocions, percepcions, sensacions, pensaments i qualitats, hem de fer servir gran anteposat. Un gran amor, una gran bondat, una gran paciència, una gran seguretat, un gran creixement, una gran bogeria, etc. En canvi, amb altres conceptes abstractes, en especial negatius, podem fer servir gran anteposat per remarcar intensitat i gros posposat per remarcar el volum figuratiu. Un gran problema, una gran dificultat, un gran desastre, una gran errada, un gran disbarat; un problema gros, una dificultat grossa, un desastre gros, una errada grossa, un disbarat gros.

Per últim, podem tenir un gran cor si som bones persones, però també un cor gros si aquest òrgan excedeix la mida normal.