determinants possessius
▶️ possesius: indiquen possessió o pertinença d'una cosa. Són els següents:
🔹Possesius tònics
Un posseïdor
meu, meva, meus, meves
teu, teva, teus, teves
seu, seva, seus, seves
Exemples:
El meu horari.
La teva família.
Les seves idees.
Més d'un posseïdor
nostre, nostra, nostres ('nostres' tant masculí com femení)
vostre, vostra, vostres ('vostres' tant masculí com femení)
seu, seva, seus, seves.
Exemples:
El nostre aniversari.
La nostra filla.
Els vostres problemes.
Les vostres bajanades.
* Els possessius tònics van acompanyats de l'article definit només quan s'anteposen al nom. Si van després del nom no el porten. Per exemple:
Anirem a casa teva.
Podem comprar amb els diners meus.
* Existeix la forma llur (en comptes de 'el seu', 'la seva') i llurs (en comptes de 'els seus', 'les seves'), però el seu ús està restringit a àmbits extremadaments formals i literaris.
* En valencià es fa servir les formes meua, meues, teua, teues, seua, seues.
🔹Possesius àtons
mon, ma, mos, mes
ton, ta, tos, tes
son, sa, sos, ses
* Els possesius àtons es fan servir en la parla col·loquial, sobretot amb noms de parentiu i no van acompanyats de cap article. Per exemple:
Ton pare ja ho sap.
Ma mare sempre pensa en mi.
* També els trobem en algunes locucions amb la paraula 'vida'. Per exemple:
En ma vida ho hagués imaginat.
En ta vida ho sabràs.
* I en fórmules protocol·làries de tractament sense cap significat de possessió o pertinença. Per exemple:
Sa Majestat.
Sa Santedat
Ses senyories.
PARLA CATALANA
