pronoms febles
▶️ Els pronoms febles substitueixen complements de l'oració. Són complements esmentats abans o implícits, que sense necessitat de tornar-los a dir els podem representar per mitjà del pronom feble. De vegades es poden combinar més d'un pronom alhora.
🔹Els pronoms febles van sempre darrere del verb quan és imperatiu, infinitiu o gerundi.
Porteu-lo a casa (imperatiu)
Després de saludar-les (infinitiu)
Regalant-li de tot (gerundi)
🔹Es posen davant del verb en la resta de casos de verbs simples i davant dels temps compostos.
Li diré que vingui.
No ho sabíem.
T'hauria conegut si m'haguessis saludat.
🔹Es poden posar davant o darrere de les perífrasis verbals.
No la podrem veure.
No podrem veure-la.
Ho van dir.
Van dir-ho.
▶️ Segons quina sigui la seva posició, poden variar la seva forma.
🔹Les formes plenes (me, te, se, lo, la, nos, vos, los i ne) se situen darrere de verb acabat en consonant (pren-lo) o diftong (escriu-me). També es consideren formes plenes les, li, ho i hi, que només tenen una forma.
🔹Les formes reduïdes (’m,’t, ’s, ’l, ’ns, ’ls i ’n) se situen darrere d’un verb o d’un altre pronom acabat en una vocal que no sigui una u amb valor semivocàlic (perdona’ns, te’ls comprarem, però perdoneu-nos). També es considera reduïda la forma us, que pot anar darrere i davant del verb.
🔹Les formes reforçades (em, et, es, el, ens, els i en) se situen davant de verb començat per consonant (es distreu) i quan la combinació se situa davant del verb en el cas de ens i els (ens en penedim, els la donaré).
🔹Les formes elidides (m’, t’, s’, l’ i n’) se situen davant d’un verb o d’un altre pronom començat per vocal, precedida o no de h (t’adorms, s’ha despertat, acosta-t’hi).
ALGUNS EXEMPLES
me, 'm, em, m'
Vens a buscar-me?
Vine a veure'm.
Em dius alguna cosa.
M'agrada ballar.
nos, 'ns, ens
Podem agafar-nos.
Hem de escriure'ns.
Ens la portaràs?
te, 't, et, t'
Vull abraçar-te.
Has de moure't.
Et diré que no.
T'anava avisar.
vos, us
Preneu-vos l'aigua.
Us portaré a casa.
M'encanta veure-us.
lo, 'l, el, l'
Continua perfeccionant-lo.
Vaig excloure'l de la llista.
El va sentir arribar.
L' havia vist abans.
la, l'
Truca-la ara.
La portaré després.
L' has de buscar.
los, 'ls, els
Fes-los més ràpid.
Pots treure'ls?
Els faré una festa.
les
Les despertaré aviat.
Podeu rebre-les pel matí.
li
Li diré que no.
Fes-li un petó.
se, 's, es, s'
Ha de buscar-se la vida.
Vol veure's més prim.
Es farà mal.
S' ha trencat la cama.
❗Davant d'un verb que comença amb s, ce o ci, es recomana fer servir la forma se en comptes de es, tot i que les dues formes són normatives.
Se celebrarà l'aniversari.
Es celebrarà l'aniversari.
Ja se sap que no vindrà.
Ja es sap que no vindrà.
❗En la llengua antiga, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los, nos i vos també es feien servir davant dels verbs començats per consonant: me parla, te mira, se cansa, ne tinc.
Algunes d’aquestes formes han arribat a nosaltres en expressions fixades (tant me fa, tant se val, Déu vos guard) i es mantenen amb més o menys vitalitat en alguns parlars.
En comptes de nos, en alguns parlars nord-occidentals, valencians, baleàrics i en alguerès, s’usa mos tant anteposada com posposada al verb (mos mira, mira-mos)
▶️ Tot seguit analitzarem els següents pronoms febles (toqueu o cliqueu el pronom que voleu entendre) :
▶️ Aquí teniu les funcions estàndard que poden tenir els pronoms febles.
🔹Quan s'afegeix un pronom feble a continuació d'un infinitiu de la segona conjugació acabat en -er àton (com ara conèixer, convèncer, empènyer, merèixer, néixer, córrer, etc.), en els registres informals se sol ometre la -r final de l'infinitiu. En aquests casos, l'infinitiu perd l'accent. Per exemple:
M'ha dit que vol coneixe'm (en lloc de conèixer-me).
Avui, per força, ha de convence'l (en lloc de convèncer-lo)
El seu objectiu és empenye'ns perquè marxem (en lloc de empènyer-nos)
No sé si podem mereixe'ls (en lloc de merèixer-los)
🔹Quan s'afegeix un pronom feble a continuació d'un imperatiu de segona persona del singular que acaba en -es àton (com ara digues, estigues, dugues, tingues, vulgues, sigues, sàpigues, etc.), en els registres informals se sol ometre la s final de l'imperatiu. Per exemple:
Digue'm si vindràs (en lloc de digues-me).
Estigue't quiet (en lloc de estigues-te)
Tingue-la preparada per si la necessitem (en lloc de tingues-la)
Sigue-li sincera (en lloc de sigues-li)
🔹Quan s'afegeix un pronom feble a la segona persona del singular de l'imperatiu (com ara ajup, cull, cus, mor, promet, etc.), en els registres informals se sol afegir una e de suport al verb. Per exemple:
Ajupe't més per poder-hi arribar (en lloc de ajup-te)
Promete'm que hi vindràs (en lloc de promet-me)
