el verb copulatiu i els quasicopulatius
▶️ El verb copulatiu i els quasicopulatius necessiten sempre d'un complement per completar el seu significat, perquè per si sols no expliquen gaire del subjecte.
🔹El verb copulatiu és ser i els quasicopulatius són semblar, parèixer, estar, quedar, quedar-se, continuar, seguir, conservar-se, mantenir-se, esdevenir, resultar, parar, acabar, tornar-se, posar-se, fer-se, restar i romandre. Quan un predicat porta un d'aquests verbs, diem que és un predicat nominal o atribut perquè no explica cap acció, sinó que expressa característiques o estats del subjecte. Per exemple:
El cotxe és blau.
Jo estic desanimat.
Tu sembles cansat.
La plaça de professor ha quedat vacant.
El pare s’ha quedat molt preocupat.
L’Oriol continua sense feina.
Les obres segueixen parades.
Els mobles s’han conservat intactes.
l'Oriol es manté en forma.
La situació ha esdevingut insostenible.
Tothom va resultar il·lès en aquell accident.
No pot parar quiet.
Sempre acaba esgotada.
Era blanc i s’ha tornat groc.
Ahir es va posar malalt.
La seva filla s’ha fet pilot.
L’establiment romandrà tancat.
La Carme va restar estupefacta.
(Els verbs romandre i restar només es fan servir en contextos concrets de molta formalitat).
🔹Els verbs de moviment com anar, venir, sortir, eixir o caure a vegades poden tenir un comportament quasicopulatiu.
Aquesta samarreta no li va bé.
El patinet anava malament.
L'arròs no ha sortit bo.
Han eixit guanyadors del concurs.
És tan sedentari que caurà malalt.
PARLA CATALANA
