Com es fa l'imperatiu en català?
▶️ L'imperatiu és un mode verbal amb un únic temps i amb només cinc persones (dos del singular i tres del plural, perquè no té primera persona del singular i només es conjuga en present). Es fa servir per indicar ordres, on la segona persona del plural també correspon al tracte de vós, referit a una persona o a diverses. Hi ha tres persones amb tracte de tu i dues amb tracte de vostè.
🔹Per exemple, l'imperatiu del verb portar :
PORTA (tu) segona del singular.
Porta el cotxe a rentar.
PORTI (vostè) tercera del singular.
Porti el bastó o caurà.
PORTEM (nosaltres) primera del plural.
Portem el passaport o no hi podrem entrar.
PORTEU (vosaltres, vós) segona del plural.
Porteu alguna cosa per menjar.
PORTIN (vostès) tercera del plural.
Portin l'abric que farà fred.
🔹Quan cal es pot afegir un pronom feble que sempre anirà darrere del verb. Per exemple:
Porta'm a casa.
Demanem a algú que em porti a mi a casa. El pronom em en la seva forma reduïda substitueix a mi.
Porti'ls a casa
Demanem a algú que porti algunes coses o persones esmentades abans (en masculí plural) a casa. El pronom els en la seva forma reduïda substitueix aquestes coses o persones.
Portem-les a casa.
Demanem a nosaltres mateixos i a altres portar algunes coses o persones esmentades abans (en femení plural) a casa. El pronom les en la seva forma plena substitueix aquestes coses.
Porteu-la a casa.
Demanem a alguns que portin algú (en femení singular) a casa. El pronom la en la seva forma plena substitueix aquest algú.
Portin-me a casa.
Demanem a alguns que em porti a mi a casa. El pronom em en la seva forma plena substitueix a mi.
🔹Altres pronoms febles podrien ser adients segons el context, però recorda que l'imperatiu, igual que l'infinitiu i el gerundi, només pot fer servir les formes plenes o reduïdes que pertoquin, que són les que poden anar darrere del verb. Si en tens dubtes, repassa l'entrada dels pronoms febles.
🔹Però, com ens ho fem per saber d'on treure la forma verbal que correspon? Tot i que moltes vegades ho fem inconscientment, d'altres en podem tenir dubtes. Per tal de resoldre-les podem aplicar unes regles senzilles. Ara veuràs el present de l'indicatiu, el present del subjuntiu i l'imperatiu del verb portar, tot amb les variants dialectals incloses (central, valencià i balear):
La tercera persona del singular del present de l'indicatiu es transforma en la segona persona del singular de l'imperatiu (PORTA)
La tercera persona del singular del present del subjuntiu es transforma en la segona del singular de l'imperatiu (PORTI)
La primera persona del plural del present del subjuntiu es transforma en la primera del plural de l'imperatiu (PORTEM)
La segona persona del plural del present de l'indicatiu es transforma en la segona persona del plural de l'imperatiu (PORTEU)
La tercera persona del plural del present del subjuntiu es transforma en la tercera persona del plural de l'imperatiu (PORTIN)
❗Aquestes regles serveixen per a ordres positives, com les que hem vist. Això sí, hem de tenir en compte que uns pocs verbs poden fer l'imperatiu irregular i, per tant, se salten aquestes regles. Pots trobar-ne més informació aquí.
🔹En el cas d'ordres negatives, sempre es fan servir només les cinc persones del present del subjuntiu.
No portis la moto a la feina.
No porti el telèfon sense contrasenya.
No portem una maleta grossa, que el cotxe és petit.
No porteu res de menjar, que convidem nosaltres.
No portin diners a sobre, que no cal.
▶️ Fixa't en altres verbs i fes la prova. Veuràs com pots fer l'imperatiu de qualsevol verb tant en positiu com en negatiu.
🔹Prova amb el verb entendre (els colors són les correspondències):
Mode indicatiu
Present
jo entenc
tu entens
ell, ella, vostè entén
nosaltres entenem
vosaltres enteneu
ells, elles, vostès entenen
Mode subjuntiu
Present
jo entengui
tu entenguis
ell, ella, vostè entengui
nosaltres entenguem
vosaltres entengueu
ells, elles, vostès entenguin
Mode imperatiu
Present
(tu) entén
(vostè) entengui
(nosaltres) entenguem
(vosaltres, vós) enteneu
(vostès) entenguin
Fes servir aquest conjugador per provar amb més verbs.
❗A la llengua oral de vegades es produeixen alteracions fonètiques quan es fa servir l'imperatiu. Les principals són les següents:
🔹 Es pot afegir una e al final del verb en la segona persona del singular quan es combina amb un pronom feble.
promet-me > promete'm
mor-te > more't
serveix-lo > serveixe'l
ajup-te > ajupe't
sent-te lliure > sente't lliure
🔹També es pot elidir la s final de la segona persona del singular acabat en -es.
digues'me la veritat > digue'm (però mai diga'm)
sigues-me sincer > sigue'm sincer
estigues-te quiet > estigue't quiet
tingues-ho present > tingue-ho present
🔹Quan l'imperatiu porta els pronoms nos i vos, aquests es redueixen a una essa en forma de 's.
anem-nos-en > anem's-en
fixem-nos-hi > fixem's-hi
mireu-vos-el > mireu's-el
🔹 L'imperatiu del verb mirar es pot reduir a mi si va seguit de més d'un pronom.
mira-te'l > mi-te'l, mi-te'ls, mi-te-les
PARLA CATALANA
