Els sons de la zeta i jota castellanes

En el cas de la zeta castellana, representada fonèticament pel símbol /θ/ i que trobem en paraules com zapato o cena, és un so molt poc habitual. De fet, tan sols un 4% de les llengües del món el tenen, segons el recull de PHOIBLE, i fins i tot només el trobem en una petita part del domini lingüístic castellanoparlant, perquè a Amèrica i al sud d'Espanya no el fan servir. El català no el té, per tant, hem de vigilar que no arreli aquest so en la nostra llengua. Paraules com PC, CD, Paracetamol, Amazon, PCR, Zoom, la lletra C, etc, les hauríem de pronunciar amb la nostra essa, sigui la /s/ de passar, sopar, etc, o la sonora /z/ com cosa, nosaltres, zona, etc, segons el cas, però mai amb la zeta castellana /θ/.

Pel que fa a la jota castellana, que fonèticament es representa amb el símbol /x/ i que trobem en paraules com jabalí, jaleo o cajón, és un so també aliè al català. Fins fa ben poc, els catalans no el sabíem pronunciar. Per aquest motiu, en comptes de dir jefe en dèiem quefe. Com a curiositat cal dir que el mot maco, tant català com sembla, en realitat ve d'una mala pronúncia de majo. Però maco va fer fortuna i fins i tot és normatiu.

Alguns mots amb aquest so que a vegades se senten, malauradament, són els següents, amb els seus equivalents catalans:

- jaleo > xivarri, rebombori, cridòria, guirigall, gresca, sarau, festa, tabola, barrila, xerinola

- jarana > xivarri, rebombori, cridòria, guirigall, gresca, sarau, festa, tabola, barrila, xerinola

- jefe > cap, cap de feina (o del departament que sigui), supervisor, encarregat, gerent, amo, quimana (forma col·loquial aglutinada present en alguns sectors que la normativa no recull)

- jolgòrio > xivarri, rebombori, cridòria, guirigall, gresca, sarau, festa, tabola, barrila, xerinola

- juerga > xivarri, rebombori, cridòria, guirigall, gresca, sarau, festa, tabola, barrila, xerinola

En català la jota està representada amb el símbol /ʒ/. Aquest és el nostre so, que el podem sentir en paraules com jaqueta, joc, pujar, etc.

Només de forma recent s'han admet algunes paraules amb el so /h/ (hac aspirada), molt similar al de la jota castellana, com halar, que ve de l'idioma caló, i algunes interjeccions com ehem o ha. Aquesta última és la forma natural que té el català de representar el riure. Podem escriure hahaha, hehehe, hihihi, però mai jajaja, jejeje, jijiji. Amb tot, la majoria de la gent pronuncia la /h/ com si fos /x/, és a dir, la jota castellana.

Doncs ja sabeu! Aneu amb compte amb aquests sons castellans que embruten la nostra llengua de forma innecessària. Ànim!