Acudits en català (catorzena tongada)
_ Amor, avui dinem a casa de la meva mare.
Aquest missatge ha estat eliminat
Aquest missatge ha estat eliminat
Aquest missatge ha estat eliminat
Aquest missatge ha estat eliminat
_ Cari?
_ D'acord.
El meu avi va ser el responsable de la caiguda de 35 avions alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Encara avui conserva el rècord del pitjor mecànic que hagi tingut mai la Luftwaffe.
Li pregunten a un diputat:
_ Què és l’ètica?
_ Ètica és robar i que no et vegin.
_ Però això és una vergonya!
_ Vergonya és robar i que et vegin.
_ Això és una immoralitat!
_ Immoralitat és robar i no portar res a casa.
_ Ha vist passar la meva dona per aquí?
_ No la conec.
_ No li he preguntat si la coneix, sinó si l’ha vist passar.
_ Jo era vegetariana, però ho vaig deixar.
_ Ah, sí? Per què?
_ Vaig veure que començava a inclinar-me cap al sol.
Un psiquiatre al pacient:
_ Digui tres cops: «Estic curat, estic curat, estic curat», i de ben segur que es curarà.
El pacient ho fa, es cura i exclama:
_ És veritat!
_ Molt bé, són 300 euros
_ Llavors, digui tres cops: «He cobrat, he cobrat, he cobrat»
_ Hola Miquel, com has canviat! Abans eres baixet i gras, i ara ets alt i prim. Abans eres castany, ara ets ros, abans...
_ Perdoni, jo no sóc el Miquel, jo sóc l’Ernest.
_ Vaja, fins i tot has canviat de nom!
Un home truca al centre psiquiàtric:
_ Perdoni, hi ha algú a l’habitació 320?
_ No, en aquests moments no hi ha ningú.
_ Que bé! Això vol dir que me n'he escapat!
Truquen a l’escola.
_ Sí, digui?
_ Miri, que l’alumne Jordi Valls avui no anirà a classe perquè té angines.
_ Ah, d’acord. Amb qui parlo?
_ Amb el meu pare.
Un alumne, al professor:
_ No crec merèixer un zero.
_ Jo tampoc, però és la nota més baixa que em deixen posar.
A la facultat:
_ I tu què estudies?
_ Enginyeria de camins.
_ I per què no fas enginyeria de dreceres i acabes abans?
El professor de música, a l’alumne:
_ Hauries d’haver començat a estudiar molt abans.
_ Per què? Perquè amb la pràctica ja sabria tocar?
_ No, perquè ja ho hauries deixat.
Dos mandrosos, estirats en unes gandules:
_ Què fas?
_ Res?
_ Vols que t’ajudi?
_ Sí, gràcies.
_ Mira els meus pantalons nous. Què et semblen? Son italians, fets a mida...
_ Tinc males notícies.
_ Ah, encara gràcies que estic assegut.
_ Acabo de pintar la cadira.
_ Tu què fas quan no vols discutir amb algú?
_ Li dono la raó.
_ Això no porta enlloc.
_ Tens raó.
_ Estàs obsessionat amb el menjar.
_ Per què ho dius croquetament?
_ Li dones una puntada de peu a una pedra i surt un llondro que s'ho pren tot literalment.
_ Mai he vist un llondro sortir de sota d'una pedra.
_ Estàs obsessionat amb perdre pes.
_ Però quines bestieses dius, Calories!
_ Em dic Carolina.
_ Pare, soc adoptat?
_ De debò creus que t'haguessim triat a tu?
_ Soc una persona saludable.
_ Ah, menges sa i tot això?
_ No, la gent sempre em saluda.
