Acudits en català (setzena tongada)
Digueu-me desconfiat, però no signo mai un document sense fingir haver-lo llegit abans.
_ I quin diria que és el seu defecte més gran?
_ Soc una mica curtet. Em costa entendre les coses.
_ Ja li trucarem.
_ A qui?
_ Escolti, no puc anar a la guerra.
_ Per què?
_ Perquè tinc un problema de vista... no m’hi veig, anant a la guerra.
_ Saps en què ens diferencien els atletes olímpics de nosaltres, els paralímpics?
_ No.
_ Els olímpics utilitzen Reflex i nosaltres '3 en un'.
Un boxejador pateix d’insomni i un amic li diu:
_ Escolta... i has provat a comptar fins a quedar-te adormit?
_ Sí, però és que arribo a 9 i m’aixeco.
M’encanten les llargues passejades, especialment quan les fan les persones que m’avorreixen.
El capità d’un equip de futbol que ha quedat l’últim dona una explicació als seus companys:
«Ja sé quin és el nostre punt feble: el futbol»
Un amic li comenta a un altre:
_ No sé si prefereixo que la meva filla aprengui a tocar el piano o el clarinet.
_ Millor el clarinet.
_ Ah, sí? Per què?
_ Perquè mentre bufa no pot cantar.
Un client s’interessa per la forma de procedir d’un restaurant.
_ Escolti, i vostès com preparen el pollastre?
_ Doncs, res... només li diem que l’anem a sacrificar.
_ No sé si dedicar-me a la pintura o a la poesia.
_ Sens dubte, a la pintura.
_ Has vist els meus quadres?
_ No, els quadres, no, però he llegit els teus poemes.
En un espectacle de màgia, el mag crida un noi del públic que pugi a l’escenari.
_ Primer de tot, ha de dir que no ens coneixem de res. Oi que no ens coneixem de res?
_ No, pare.
Un client d’una llibreria:
_ Em pot recomanar un bon llibre d’intriga?
_ Sí —diu el dependent—, aquest és molt bo. No se sap fins a l’última pàgina que el lampista és l’assassí.
Quina diferència hi ha entre un filòsof, un boig i un psicòleg? El filòsof fa castells a l’aire, el boig els habita i el psicòleg cobra el lloguer.
Dos iaios:
_ Per fi m’he pogut comprar l’aparell per a l’orella.
_ I quan t’ha costat?
_ Dos quarts de cinc.
Quan la meva àvia va fer els 70 anys, el metge li va recomanar que caminés uns 5 km diaris. Ella sempre feia cas al metge... Ara té 90 anys i no l’hem trobat mai més.
_ Aquest avió és de càrrega o de passatge?
_ De càrrega.
_ I què carrega?
_ Passatgers.
_ Doncs aquest matí, quan m’he llevat, em trobava tan malament que he decidit suïcidar-me prenent-me 2.000 aspirines.
_ Ah, sí? I què ha passat?
_ Després de prendre’m la segona, ja m’he trobat millor.
L’advocat, al seu client:
_ L’han declarat innocent gràcies a la meva defensa. Però en confiança, digui’m, va ser vostè qui va robar el banc?
_ Home, diria que l’havia robat, però després d’escoltar el seu al·legat ja no n’estic segur.
Una senyora, al supermercat:
_ No hay derecho, no entiendo lo que pone aquí. ¡Está en catalán!
_ Señora, no está escrito en catalán, sino en portugués.
_ ¡Ah!, si es portugués, no pasa nada.
Un home està sobre la bàscula de bany. Fica l’estómac cap endins. La seva parella veu el que fa:
_ Això no et servirà de res.
_ Sí, podré veure els números.
