esbalair
▶️ Possiblement, esbalair prové del germànic izblaudjan, llatinitzat en esblaudire. Significa 'deixar atònit, estupefacte, meravellar, causar una suspensió de la percepció o del raonament per l'excés d'una impressió forta de sorpresa, de grandor, de cosa inesperada'. La primera font d'aquest verb la trobem al segle XIII.